El nostre nom
El nom «Pèrsia» procedeix de Pars (avui Fars), la regió de la qual va néixer l'Imperi persa aquemènida, fundat per Cir el Gran cap a l'any 550 aC. Aquell imperi, sorgit en el que avui és l'Iran fa més de 2500 anys, va ser una de les grans civilitzacions de la història, famosa per la seva enginyeria de l'aigua i la seva arquitectura.
PARS EcoTech pren el nom d'aquest llegat: de la tradició persa de refrescar amb l'aire i l'aigua, de manera natural i sense gastar energia de més, als refredadors evaporatius d'avui.
Torres de vent perses («badgir»): així es refrescaven les cases de Pèrsia molt abans de l'electricitat.
Pèrsia · fa milers d'anys
Molt abans de l'electricitat, a l'altiplà de l'Iran, l'antiga Pèrsia, ja es refrescaven les cases amb el vent. Les torres de vent, anomenades «badgir» (del persa bād, «vent», i gir, «que atrapa»), són una de les grans solucions de l'arquitectura persa per viure en climes càlids i àrids.
Es coneixen captadors de vent a l'antic Egipte (cap al 1300 aC), però va ser a Pèrsia on aquesta tècnica es va desenvolupar, es va perfeccionar i es va estendre durant segles fins a convertir-se en un tret propi de la seva arquitectura, des de Yazd i Kashan fins a la costa del golf Pèrsic.
Un col·lector de vent o torre de vent és un dispositiu arquitectònic dissenyat per captar i canalitzar l'aire fresc cap a l'interior dels edificis, alhora que n'expulsa l'aire calent, i que ofereix una manera eficient de ventilació natural sense necessitat d'energia elèctrica. Aquestes estructures es construïen amb obertures orientades estratègicament per captar la brisa predominant i dirigir-la cap a l'interior, on l'aire passava per damunt de fonts d'aigua o superfícies humides i es refredava abans de distribuir-se per les habitacions.
Cada regió de Pèrsia va desenvolupar el seu propi estil, adaptat al seu clima i als seus vents dominants. A Yazd i Kashan, en ple desert central, es van alçar torres altes de quatre, sis o vuit cares, capaces de captar la brisa vingués d'on vingués.
A Ardakan i Meybod predominen les torres d'una sola cara o de dues a quatre cares molt juntes; a Kerman, els dissenys són més senzills, de quatre cares; i a Sistan, les torres s'orienten cap a un únic vent dominant.
A la costa del golf Pèrsic, més humida, es van construir torres esveltes i altes, dirigides cap a la brisa del mar, on el més important era mantenir l'aire en moviment. Fins i tot els dipòsits d'aigua coberts amb cúpula, els «ab anbar», incorporaven torres de vent per mantenir fresca l'aigua.
El vent, canalitzat a través dels conductes de la torre situats al terrat, es dirigia de manera estratègica per millorar la circulació de l'aire a l'interior de les edificacions.
En aquest esquema es veu el recorregut: el vent calent entra per la part alta de la torre, descendeix pel canal i es refreda durant el trajecte. En arribar a baix, vora l'estany d'aigua, l'aire ja fred es reparteix per les estances de la casa.
vent calent
el vent
es refreda
durant el
moviment
dins del
canal
aire fred
aire fred
Estany
d'aigua
El vent es canalitza a través dels conductes de la torre del terrat
Aquests sistemes de ventilació tradicionals no només captaven la brisa de la superfície, sinó que també aprofitaven la frescor de l'aigua subterrània present als qanats, antics canals subterranis dissenyats per transportar aigua a llargues distàncies en regions àrides. En dirigir l'aire a través d'aquests canals, el vent es refredava de manera natural abans de ser alliberat a l'interior dels edificis, i creava un ambient fresc i confortable sense necessitat de dispositius mecànics.
Torre de vent
Sortida
d'aire
Vent
Direcció del vent
Soterrani refredat
Zona de baixa pressió
Sòl
Aire arrossegat
cap al qanat
Aigua que flueix al qanat
Corrent d'aire
(refredat per convecció i evaporació)
L'aire es refreda amb l'aigua dels qanats abans d'entrar a la casa
La ciutat de Yazd, coneguda com la ciutat dels badgirs, conserva alguns dels millors exemples. Al Jardí de Dowlatabad s'alça una torre d'uns 33,8 metres, construïda cap al 1747 i considerada una de les més altes del món fetes d'adob. El 2017, la ciutat històrica de Yazd va ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, en part pels seus qanats i els seus badgirs.
Aquest mètode de refrigeració natural era particularment efectiu als climes càlids de Pèrsia, ja que permetia mantenir temperatures agradables a l'interior dels habitatges i d'altres espais arquitectònics. Gràcies al seu disseny innovador i sostenible, aquesta tècnica continua inspirant sistemes moderns de ventilació passiva i refrigeració ecològica en l'arquitectura contemporània.
Avui dia, el col·lector de vent se substitueix pel refredador evaporatiu, un refrigerador més natural i respectuós amb el medi ambient.
Un refredador evaporatiu (també conegut com a «pantà») és un dispositiu que refreda l'aire mitjançant l'evaporació de l'aigua.
Recordes la fredor després de nedar en un dia calorós i sec, quan surts de l'aigua i sents el vent fregant la teva pell humida? O simplement submergeix el dit en un got d'aigua i bufa-hi després; a través del dit sentiràs una sensació de fred i notaràs com l'aigua s'evapora. Això és la refrigeració per evaporació.
Els refredadors evaporatius recreen aquest procés natural i proporcionen un flux constant d'aire fresc i refrescant en un ambient calorós i incòmode. Quan, a la primera meitat del segle passat, van començar a anunciar-se els aires condicionats per a hotels i restaurants, els refredadors evaporatius ja existien i feia molts anys que s'utilitzaven.
Els primers refredadors evaporatius es coneixien com a «pantans» per la gran quantitat d'humitat que alliberaven a l'aire, pròpia d'una tecnologia primitiva. Els refredadors actuals estan dissenyats per aconseguir el màxim refredament amb la mínima humitat a l'aire, però el terme «pantà» se segueix utilitzant per referir-se a qualsevol tipus de refredador evaporatiu.
aire sec calent
l'aire absorbeix l'aigua
Com funciona?
Els refredadors evaporatius, com els que fabrica PARS EcoTech, fan circular aigua a través d'uns panells humits saturats mentre impulsen aire per tota la seva superfície; l'aire calent absorbeix la humitat i la temperatura de l'aire que surt de la unitat disminueix.
El cor d'un sistema de refredament per evaporació és el panell evaporatiu, on l'aigua s'evapora i es refreda i per on passa l'aire. Els panells evaporatius estan fabricats amb fulls de cel·lulosa estriada enganxats entre si; aquests fulls estan impregnats químicament amb compostos especials per prevenir la putrefacció i assegurar una llarga vida útil.
Un sistema especial de distribució d'aigua l'escampa sobre la superfície del panell humit i n'assegura un subministrament uniforme per mantenir completament amarada la superfície de contacte amb l'aire.
Els ventiladors creen una pressió negativa que empeny l'aire a través dels panells humits, on el contacte entre l'aire i l'aigua provoca l'evaporació. Un sistema de control activa la bomba d'aigua i el ventilador distribueix l'aire fresc. La humitat relativa és menor a la tarda, quan la temperatura és al seu punt més alt.
I com menys humitat hi hagi, millor funciona la refrigeració per evaporació. En altres paraules, l'efecte de refredament és més gran just quan més el necessites.
Distribuïdor
d'aigua
Aire fred
refrescant
aire sec
calent
Panell
evaporatiu
Ventilador
Dipòsit d'aigua
Explicació visual pas a pas
Com funciona la climatització evaporativa?
Aire més net i refrigeració eficient. El sistema aconsegueix un descens de temperatura natural amb un consum energètic mínim comparat amb l'aire condicionat tradicional.
El sistema capta l'aire a alta temperatura de l'ambient exterior per iniciar el procés de transformació.
L'aire travessa uns panells especials de cel·lulosa que es mantenen constantment amarats d'aigua.
Una bomba d'aigua eleva el líquid des del dipòsit inferior fins al sistema de distribució superior per amarar els panells de manera uniforme.
Quan passa pels panells humits, la calor de l'aire evapora part de l'aigua, absorbeix l'energia tèrmica i refreda l'aire de manera natural.
Un ventilador d'alta eficiència impulsa l'aire ja refredat cap a l'interior del recinte o de la zona desitjada.
El resultat és un flux constant d'aire renovat, fresc i lliure d'impureses que millora la qualitat de vida i el confort.
Consumeix significativament menys kWh que un aire condicionat convencional i evita l'emissió de quilos de CO2 al planeta.
Tecnologia avalada per la Universitat de Màlaga per a edificacions de baix consum i utilitzada amb èxit en col·legis electorals i grans naus.
Els refredadors i els aires condicionats centrals tenen la mateixa finalitat: mantenir-nos frescos. Però aquests dos sistemes funcionen de manera molt diferent; entendre la diferència pot ajudar-te a obtenir el màxim rendiment de qualsevol sistema i a minimitzar el consum d'energia.
Els sistemes de refredament evaporatiu funcionen millor quan entra una petita quantitat d'aire exterior a l'espai on s'utilitza el refredador evaporatiu; això també introdueix aire fresc a l'ambient i augmenta la qualitat de l'aire interior. L'avantatge principal d'un refredador evaporatiu és que els seus costos de funcionament són molt menors que els d'un aire condicionat tradicional.
Els aires condicionats centrals extreuen la humitat de l'aire; aquests sistemes produeixen aire fred i sec i funcionen millor en un ambient hermètic.
El cost inicial depèn de la mida de la unitat i de la zona que es vol refrescar; també pot ser inferior al d'un aire condicionat, i el cost d'instal·lació és baix. Juntament amb uns costos de compra i de funcionament més baixos, el refredament evaporatiu també pot ser una alternativa perfecta i respectuosa amb la capa d'ozó.
Sí. Ens enorgulleix anunciar que, gràcies al seu baix consum d'energia, aquests sistemes poden funcionar amb energia solar.
Cookies en aquest lloc
Fem servir cookies d'estadística de tercers (Histats) només si les acceptes. Pots canviar la teva elecció quan vulguis a «Configura les cookies», al peu de la pàgina. Política de cookies.
